L'hora de la veritat

Avui ha arribat a les meves mans un llibre d'aquells que tant m'agrada de llegir: La hora de la verdad, de P.D. James. Com el llibre Con derecho a cocina, de la Mary Higgins Clark (que ja vaig comentar) aquest llibre explica com la seva autora es va convertir en escriptora. Encara que no siguin la mena d'escriptora que jo vull ser, a l'hora de llegir aquest llibres autobiogràfics això m'és igual: són bones escriptores, són llegides, i el que puguin dir sobre el seu ofici (ai, quan m'atreviré a dir el "nostre" ofici?) m'interessa enormement. També em va interessar moltíssim Mientras escribo, de l'Stephen King, malgrat que em deixaria robar l'arracada abans de llegir algun dels seus altres llibres.
Llegint el pròleg de La hora de la verdad ja he vist que això m'agradarà. Hi ha reflexió sobre el fet d'escriure, i de recordar, i això és just el que busco. Llegint aquest pròleg tinc el pressentiment que aquest llibre és l'hora de la veritat per a P.D. James, l'hora de demostrar-se a si mateixa que pot escriure una gran obra i no només novel·les d'intriga (no dic això per desmerèixer-les: vaig llegir Sang innocent i em va encantar, té profunditat i penetració psicològica). Però les seves novel·les són d'un gènere poc apreciat; el que t'estira en aquestes novel·les sol ser la trama sanguinària (malgrat que a Sang innocent hi ha molt més que això). A veure com se les compon P.D. James amb un diari íntim, sense trama, sense aquesta mena d'intriga... (l'intriga policíaca). Però, d'alguna manera, que expliqui la seva vida i com es va convertir en escriptora pot ser molt més intrigant que cap novel·la d'intriga. Com a mínim per a mi ho és.

"Los diarios escritos en la adolescencia, sospecho, son básicamente terapéuticos, por cuanto contienen pensamientos que no pueden expresarse en voz alta, a la familia menos que a nadie, y suponen un desahogo de sentimientos apabullantes, ya sean de dicha o de tristeza. Un diario, además, puede constituir una defensa contra la soledad. No en vano muchos diarios de adolescentes empiezan con las palabras: "Querido diario". El libro, que se esconde celosamente, constituye tanto un amigo como un confidente del cual no hay que temer ni la crítica ni la traición. Las anotaciones cotidianas consuelan, justifican, absuelven."

"Además, el pasado no es estático. Sólo vive en la memoria, y la memoria es una estratagema para olvidar tanto como para recordar. Ésta tampoco es inmutable. Redescubre, reinventa, reorganiza. Como un pasaje de prosa, puede ser revisada y puntuada de nuevo. En ese sentido, toda autobiografía es una obra de ficción, y toda obra de ficción es una autobiografía."

P.D. James
La hora de verdad
Prólogo